...

Oi que els sentiments són únics? Oi que per molt avenços que faci la humanitat mai podrem fer que un sentiment sigui igual que un altre. I cap persona pot arribar a tenir el mateix sentiment que una altre per alguna cosa? Doncs aquests textos són únics i estan plens de sentiments. Probablement la majoria d’aquests textos van adreçats a una persona que mai ho podrà llegir, però aquí la servidora ho fa, perquè realment pensa que és bo fer-ho, i és més, li agrada.
Sigues original, i no copiïs un sentiment. Ànims.
Laie.

dijous, 23 d’abril del 2009

Rosas? No, gracias.


Mira, esto era un señor que plantó semillas en su jardín. De esas semillas salieron unas rosas rojas preciosas. Matías (el señor del jardín) las cuidaba, las regaba y mimaba como si hijas suyas fuesen… Un 23 de abril decidió ser un buen esposo y cortó la rosa más bonita para su amada mujer. Ella, una preciosa dama le regaló el beso más bonito de la historia al ver esa rosa preciosa que su amado le regaló, pero…Matías al cortar la rosa, como estaba tan encaprichado y enamorado no se dio cuenta de que su rosal sangraba. Al cortar la rosa el rosal murió, y a la semana esa rosa se marchitaba y quedó negra… Fue tan grande la pena de Matías que nunca más cortó una rosa de su rosal.
Publicat per a

1 comentari:

  1. Laie23 d’abril del 2009, a les 21:40

    Escrit-per fi- dedicat al Jordi.
    La foto és d'una rosa que em van regalar fa dos anys- i encara la guardo-, el que es veu de ratlles sóc els típics mitjons que es possa aquí l'autora d'això.
    Res més!
    Ah si, aclarir que... tingueu un bon Sant Jordi.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)