Alè de llibertat.

Sobre femtes vaig néixer,
fred i sol entre tanta merda.
Calor matern em mancava,
doncs ma mare es servia sobre una taula.
Entre quatre reixes vaig créixer,
obscur i marcat. Tip de gla.
Entre companys de reixes ens miràvem,
uns homes d’acer cada dia ens pesaven.
-Bona cuixa en té, ja podem fer un bon banquet.
Un dia, al aixecar-me vaig veure una llum.
Per la seva lluentor, vaig suposar que era el sol.
Potser ens deixaven lliures,
potser el malson acabava.
-Tots dintre, que no quedi ni un- deia el barbut.
-Et portaré una bona cuixa, senyor- Contestava el conductor.
Atapeïts dintre el camió, uns grunyien de d’olor.
Entre crits i crits, un bassal vermell vaig contemplar.
Tots estàvem espantats, per què ens havien de penjar?
Uns miraven amb cara de no saber que fer,
quin mal hem comès per acabar com un fuet?
Se sentien més crits,
els companys ploraven i jo intentava fugir.
-Que no escapi! –em cridaven.
I entre quatre m’agafaven.
Una garra m’agafava de la cuixa.
Tèbia i amb força m’estrenyia.
El meu crit de dolor per tot el local se sentia.
En tres segons veia caure la sang.
M’estaven assassinant.
-Quin mal he comés per acabar com un fuet?
Jo volia viure llibre i alegrement.
A la cuixa tinc unes lletres:
-Porc ibèric, criat amb gla. –Em defineixen.
A un mercat estic penjat,
a veure qui em compra esmicolat.
En tiretes sóc tallat,
finet i de bon color sobre un plat.
La gent em cruspeix entre les seves dents,
i jo continuo pensant:
quin mal he comés per acabar com un fuet.



[Si matar és un delicte, perquè la llei no castiga als assassins d'animals?]
[15.o3.1o.]