...

Oi que els sentiments són únics? Oi que per molt avenços que faci la humanitat mai podrem fer que un sentiment sigui igual que un altre. I cap persona pot arribar a tenir el mateix sentiment que una altre per alguna cosa? Doncs aquests textos són únics i estan plens de sentiments. Probablement la majoria d’aquests textos van adreçats a una persona que mai ho podrà llegir, però aquí la servidora ho fa, perquè realment pensa que és bo fer-ho, i és més, li agrada.
Sigues original, i no copiïs un sentiment. Ànims.
Laie.

diumenge, 6 de desembre del 2009

nou.

Y ahora se pone a llover. Vuelvo a mi cama de siempre, y sigo estando tan solo, tan solo, tan solo...” Reproduïa el reproductor.
Mentre l’escoltava pensava. No plovia, però feia fred. Un fred que congelava les llàgrimes.
El temps no s'aturava però pesava tant que semblava que ens ofegués.
M’ofegava. El temps i les llàgrimes mai han sigut bons companys.
Em faltaves i em feies falta.
Feia hores que havies marxat, i havies canviat per complet el sentit de les nostres vides.
Deixar de viure per un instant per imaginar-te. Era feliç. Felicitat efímera.
Feia temps que no t’escoltava, però et sentia. Estava segura. Te’n vas portar la seguretat. Te’n vas portar amb tu, també, el meu somriure.
Queia el dia. Enfosquia d’hora. I tot era tan diferent i alhora tan igual...
Las mismas drogas, las mismas caras.”

“Y ahora se pone a llover. Vuelvo a mi cama de siempre, y sigo estando tan solo, tan solo, tan solo...”-Estopa, Tan solo.
"Las mismas drogas, las mismas caras.” -Cicatriz, Solo otra vez.


Laie, o6.12.o9.


-