...

Oi que els sentiments són únics? Oi que per molt avenços que faci la humanitat mai podrem fer que un sentiment sigui igual que un altre. I cap persona pot arribar a tenir el mateix sentiment que una altre per alguna cosa? Doncs aquests textos són únics i estan plens de sentiments. Probablement la majoria d’aquests textos van adreçats a una persona que mai ho podrà llegir, però aquí la servidora ho fa, perquè realment pensa que és bo fer-ho, i és més, li agrada.
Sigues original, i no copiïs un sentiment. Ànims.
Laie.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Il•lògic

M’he fet amiga de la distància;
sóc companya sentimental del dolor.
Somio abraçada a la letargia,
la tristesa és el meu gran temor.

Lluito amb paraules mudes,
que oïdes sordes les escolten.
Ballo a peu coix a la plaça de la Llibertat,
mentre que un cec gaudeix de l’espectacle.

Em talles les cames perquè m’agenolli davant teu, vida,
però sóc forta i puc alçar el vol.
Una rata m’acompanya per les alçades,
em congela el cos amb el seu alè fred;
però em cremen els seus ulls vermells.

Vine, acompanya’m, besa’m...
Juga amb mi a aquell joc de dos.
Torna, torna’m, tornem-hi junts altre cop.
Despulla a la veritat; fes-li l’amor.
Crida, salta-hi... mor.




[o4.1o.o9]