...

Oi que els sentiments són únics? Oi que per molt avenços que faci la humanitat mai podrem fer que un sentiment sigui igual que un altre. I cap persona pot arribar a tenir el mateix sentiment que una altre per alguna cosa? Doncs aquests textos són únics i estan plens de sentiments. Probablement la majoria d’aquests textos van adreçats a una persona que mai ho podrà llegir, però aquí la servidora ho fa, perquè realment pensa que és bo fer-ho, i és més, li agrada.
Sigues original, i no copiïs un sentiment. Ànims.
Laie.

dimarts, 16 de març de 2010

Sobre femtes vaig néixer,
fred i sol entre tanta merda.
Calor matern em mancava,
doncs ma mare es servia sobre una taula.
Entre quatre reixes vaig créixer,
obscur i marcat. Tip de gla.
Entre companys de reixes ens miràvem,
uns homes d’acer cada dia ens pesaven.
-Bona cuixa en té, ja podem fer un bon banquet.
Un dia, al aixecar-me vaig veure una llum.
Per la seva lluentor, vaig suposar que era el sol.
Potser ens deixaven lliures,
potser el malson acabava.
-Tots dintre, que no quedi ni un- deia el barbut.
-Et portaré una bona cuixa, senyor- Contestava el conductor.
Atapeïts dintre el camió, uns grunyien de d’olor.
Entre crits i crits, un bassal vermell vaig contemplar.
Tots estàvem espantats, per què ens havien de penjar?
Uns miraven amb cara de no saber que fer,
quin mal hem comès per acabar com un fuet?
Se sentien més crits,
els companys ploraven i jo intentava fugir.
-Que no escapi! –em cridaven.
I entre quatre m’agafaven.
Una garra m’agafava de la cuixa.
Tèbia i amb força m’estrenyia.
El meu crit de dolor per tot el local se sentia.
En tres segons veia caure la sang.
M’estaven assassinant.
-Quin mal he comés per acabar com un fuet?
Jo volia viure llibre i alegrement.
A la cuixa tinc unes lletres:
-Porc ibèric, criat amb gla. –Em defineixen.
A un mercat estic penjat,
a veure qui em compra esmicolat.
En tiretes sóc tallat,
finet i de bon color sobre un plat.
La gent em cruspeix entre les seves dents,
i jo continuo pensant:

quin mal he comés per acabar com un fuet.



[Si matar és un delicte, perquè la llei no castiga als assassins d'animals?]
[15.o3.1o.]

diumenge, 24 de gener de 2010

Dicen

Dicen que me han visto soñando por esquinas, riendo por callejones y ahogándome en bares.
Dicen que me han visto chutándome dosis de felicidad, apuñalando penas innecesarias y codeándome con camellos.
Dicen que sin ellos no sé vivir, que las penas con la coca se marchitan y qué mi odio con maría se calma.
Dicen, ansiosos, que me escuchan en sueños, que me ríen en locales y me lloran en vida.
Dicen, con una sonrisa pícara, que se asfixian con mi fuego. Que mi humo les atormenta y que mis llamas les encienden.
Dicen que huelen mis efímeras promesas, que se mezclan con el perfume caro de mi cuello.
Dicen que añoran mis manos tanto como mis labios, que mi cuerpo se les aparece en sueños.
Dicen que danzan con mis gemidos, que negocian con mi mirada y que sus bocas buscan mi piel.
Dicen que trapichean con mis latidos, y que regatean con mi cuerpo.
Me ganan, les gano…
Dicen que dicen tanto.

Dicen...24.o1.1o-

diumenge, 6 de desembre de 2009

nou.

Y ahora se pone a llover. Vuelvo a mi cama de siempre, y sigo estando tan solo, tan solo, tan solo...” Reproduïa el reproductor.
Mentre l’escoltava pensava. No plovia, però feia fred. Un fred que congelava les llàgrimes.
El temps no s'aturava però pesava tant que semblava que ens ofegués.
M’ofegava. El temps i les llàgrimes mai han sigut bons companys.
Em faltaves i em feies falta.
Feia hores que havies marxat, i havies canviat per complet el sentit de les nostres vides.
Deixar de viure per un instant per imaginar-te. Era feliç. Felicitat efímera.
Feia temps que no t’escoltava, però et sentia. Estava segura. Te’n vas portar la seguretat. Te’n vas portar amb tu, també, el meu somriure.
Queia el dia. Enfosquia d’hora. I tot era tan diferent i alhora tan igual...
Las mismas drogas, las mismas caras.”

“Y ahora se pone a llover. Vuelvo a mi cama de siempre, y sigo estando tan solo, tan solo, tan solo...”-Estopa, Tan solo.
"Las mismas drogas, las mismas caras.” -Cicatriz, Solo otra vez.


Laie, o6.12.o9.


-


diumenge, 4 d’octubre de 2009

Il•lògic

M’he fet amiga de la distància;
sóc companya sentimental del dolor.
Somio abraçada a la letargia,
la tristesa és el meu gran temor.

Lluito amb paraules mudes,
que oïdes sordes les escolten.
Ballo a peu coix a la plaça de la Llibertat,
mentre que un cec gaudeix de l’espectacle.

Em talles les cames perquè m’agenolli davant teu, vida,
però sóc forta i puc alçar el vol.
Una rata m’acompanya per les alçades,
em congela el cos amb el seu alè fred;
però em cremen els seus ulls vermells.

Vine, acompanya’m, besa’m...
Juga amb mi a aquell joc de dos.
Torna, torna’m, tornem-hi junts altre cop.
Despulla a la veritat; fes-li l’amor.
Crida, salta-hi... mor.




[o4.1o.o9]

diumenge, 16 d’agost de 2009

Muero el siete de cada mes, y revivo cada ocho con la esperanza y las ganas de poder tirar hacia adelante. Pero solo duran un par de días esas ganas; porque luego pienso que para seguir adelante tengo que hacerlo contigo. Que tus palabras vuelvas a mis oídos y que no sea un recuerdo. Recuerdos, eso es lo que me queda. Lo que nos queda a todos, el puto recuerdo es lo único que aun hace que sigas vivo. El puto recuerdo del momento más feliz a tu lado es el que ahora me ahoga cada noche; el que hace que me escuezan las lágrimas. Hace que me explote el puto corazón y me reviente la cabeza para decirme que no debo mentirme, que no estás. Que estás dentro de mí, y que de un puto recuerdo debo vivir.







[160809] T'estimo.

dijous, 13 d’agost de 2009

Germana...

Hi han cops a la vida on l’aire no és suficientment potent com per moure’t el serrell.
On l’aigua salada del mar l’arribes a trobar dolça i perd aquella escuma tan bonica que la caracteritza.
De vegades el sol perd lluminositat, sobretot quan ha de competir amb somriures tan brillants com el teu o amb mirades tan intenses com les que tu fas.
Qui sap si la lluna quan no la veiem està amagada perquè tan sols si la desitgem la podem veure.
Són coses en que la gent creu o no creu. Coses que a gent l’importa i a gent l’és indiferent.
Saps que per molt que et puguis sentir sola o buida mai ho estaràs. Estàs plena d’alegria i d’amor, de ganes de viures i em tens, em vas tenir i em tindràs sempre al teu cantó.
T’ho vaig prometre un dia i sóc fidel a la meva paraula.
T’estimo; ara i sempre amb tu.




[12.08.09]Tomàquet :)

divendres, 10 de juliol de 2009

-¡NO! ¡PARAD! Bajar el telón, apagar las luces... ¡CALLAD! no quiero oíros... ¡Se suspende la función!
-¿Qué pasa Tierra?
-He visto al sol codeándose con la lluvia, llora... llora porque la luna ya no es luna, llora porque las estrellas desaparecieron... ¡SILENCIO! ¿No lo oís? Está llorando... Deshaced vuestras casas caracoles, mariposas limpiaros el maquillaje de las alas... ¡RÁPIDO! Que el sol se apaga... ¡CALLAD! ¿No oís sus llantos? Llora, rabia...que el sol ya no es sol. La Luna abandonó sus sueños. Las estrellas lo dejaron en la estacada. Sus rayos... sus rayos no alumbran más que tu mirada. ¡CALLAD! ¡Silencio he dicho... que en cuanto bajas esa mirada el sol se apaga!









[1o.o7.o9]Asko Maite Zaitut :)