Hi han cops a la vida on l’aire no és suficientment potent com per moure’t el serrell.
On l’aigua salada del mar l’arribes a trobar dolça i perd aquella escuma tan bonica que la caracteritza.
De vegades el sol perd lluminositat, sobretot quan ha de competir amb somriures tan brillants com el teu o amb mirades tan intenses com les que tu fas.
Qui sap si la lluna quan no la veiem està amagada perquè tan sols si la desitgem la podem veure.
Són coses en que la gent creu o no creu. Coses que a gent l’importa i a gent l’és indiferent.
Saps que per molt que et puguis sentir sola o buida mai ho estaràs. Estàs plena d’alegria i d’amor, de ganes de viures i em tens, em vas tenir i em tindràs sempre al teu cantó.
T’ho vaig prometre un dia i sóc fidel a la meva paraula.
T’estimo; ara i sempre amb tu.
[12.08.09]Tomàquet :)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada