...

Oi que els sentiments són únics? Oi que per molt avenços que faci la humanitat mai podrem fer que un sentiment sigui igual que un altre. I cap persona pot arribar a tenir el mateix sentiment que una altre per alguna cosa? Doncs aquests textos són únics i estan plens de sentiments. Probablement la majoria d’aquests textos van adreçats a una persona que mai ho podrà llegir, però aquí la servidora ho fa, perquè realment pensa que és bo fer-ho, i és més, li agrada.
Sigues original, i no copiïs un sentiment. Ànims.
Laie.

dimecres, 1 de juliol de 2009

És una sensació estranya i completament boja. Potser massa esbojarrada i molt utòpica.
És com la ona del mar que no vol morir a la sorra, com el flash que no ha de sortir a la foto en aquell moment.
És el núvol més proper a la muntanya, que et tapa el sol amb una de les seves formes. Potser el raig de sol que penetra a la teva pell sense voler-ho per cremar-te.
És la felicitat inhumana que et dóna, és el que et queda per aprendre i les ganes de somiar.
És, potser, el dia a dia de molta gent. El somni del qual no vols despertar, però ho fas. Cosa del destí? No ho crec.
És l’acte que fas i no et fa greu.
És, també, els ulls lluminosos d'esperança. Els colors que et deixen viure.
Les lletres que formen paraules i alhora amb coherència i concordança formen frases.
És, són i seran les vegades que et deixes guiar per pur instint.Els cops rebuts i els cops que rebràs.
Potser, i només potser, també són els cops donats.
Les batalles perdudes, la impotència de no poder tirar el temps enrere. Les ànsies de guanyar, de no caure i de no deixar caure als teus.
És estimar i oblidar, deixar l’odi innecessari de costat per un moment i lluitar de valent. Amb ganes, amb forces, amb ímpetu, amb seny. Per tu, per ell i per elles...
És la llibertat de fer i deixar fer. El respecte per tu i pels demés.
Lluita continua, mai morirem.



[o1o7o9]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada