...

Oi que els sentiments són únics? Oi que per molt avenços que faci la humanitat mai podrem fer que un sentiment sigui igual que un altre. I cap persona pot arribar a tenir el mateix sentiment que una altre per alguna cosa? Doncs aquests textos són únics i estan plens de sentiments. Probablement la majoria d’aquests textos van adreçats a una persona que mai ho podrà llegir, però aquí la servidora ho fa, perquè realment pensa que és bo fer-ho, i és més, li agrada.
Sigues original, i no copiïs un sentiment. Ànims.
Laie.

dilluns, 6 de juliol de 2009

El pas del temps...

Fa quatre mesos que la gent no para de repetir-me que el temps tot ho cura.
Crec que en quatre mesos es poden demostrar moltes cosses. I està demostrat que el temps no cura res. Per curar això no fa falta temps, fas falta tu. Sí, impossible, però és l’únic remei a aquest dolor.
El temps fa que segueixis vivint, potser de millor manera o de pitjor, això depèn la persona. El temps es forma de segons, minuts, hores, dies,mesos, anys… Es forma de nostàlgia i impotència al no poder fer res. El temps no ho cura, tan sols fa que t’acostumis a viure amb aquest buit, també amb el dolor, i amb moltes ocasions la soledat.Amb el pas del temps pots pensar més tranquil·lament, això és quelcom que no es pot variar, així que et deixa pensar i madurar sobre el tema.Però amb el pas del temps, sumen dies als que no et veia, sumen dies des de la teva pèrdua, sumes dies des de que vas marxar i sumen l’enyorança i les llàgrimes. També, i no mentiré, les ganes d’estar amb tu, però alhora les ganes de ser-hi aquí per tu.

Mai moriràs, i per molt temps que passi, mai marxaràs del meu costat.
T’estimo Omar.











[o6o7o9]

1 comentari: