M’he fet amiga de la distància;
sóc companya sentimental del dolor.
Somio abraçada a la letargia,
la tristesa és el meu gran temor.
Lluito amb paraules mudes,
que oïdes sordes les escolten.
Ballo a peu coix a la plaça de la Llibertat,
mentre que un cec gaudeix de l’espectacle.
Em talles les cames perquè m’agenolli davant teu, vida,
però sóc forta i puc alçar el vol.
Una rata m’acompanya per les alçades,
em congela el cos amb el seu alè fred;
però em cremen els seus ulls vermells.
Vine, acompanya’m, besa’m...
Juga amb mi a aquell joc de dos.
Torna, torna’m, tornem-hi junts altre cop.
Despulla a la veritat; fes-li l’amor.
Crida, salta-hi... mor.
[o4.1o.o9]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
brutal,
ResponEliminatengo que considerar que ya no eres aprendiz, sinó algo así como compañera de escritura, ¿sabes? me alegra que ese talento que un día en tí descubrí haya crecido tanto, tanto.
Eriiis
m'encanta :)
ResponEliminaANDRESIKOOOO:
ResponEliminaLAIEEEEEEE MOLT BE MOLT BEE M'ENCANTA :)
ESPERO SEGUIR LEYENDO TUS POEMAS