Mouria cel i terra per una última abraçada,
moriria centenars de cops per un últim petó.
És el bell poder de tancar els ulls i somiar-te;
és el trist record de que tot s’acaba.
Mouria cel i terra perquè res passes,
moriria per ser-hi amb tu, per un últim bes.
Recorreria el món sencer per tocar-te,
però sols em queda el bell poder de tancar els ulls i somiar-te.
Que cada nit tornes am mi, que rius, que plores, que m’agafes amb força.
En cada nit et torno a sentir,
el teu record juga a la penombra del racó més profund del meu cor.
En cada nit que et torno a sentir,
el teu somriure es torna a reflectir en la buidor del meu mirar…
és el bell poder de tancar els ulls i somiar-te,
de cridar-te en el més pur silenci que tornis,
que tornis a dir-nos que és un malson.
Que tornis per una eternitat junts…
perquè dues estrelles puguin brillar per sempre més en el reflex de la més trista mar…
perquè… és el bell poder de tancar els ulls i poder somiar-te.
T’estimo [13.6.09]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
és preciós :)
ResponEliminaGràcies, ho vaig fer en l'últim trajecte Girona-Barcelona que vaig fer... ja saps com sóc, hehe.
ResponEliminam'encanta el nou format d'aledellibertat !!
ResponEliminaets genial, gemel:)
moucho mucho bonito =)
ResponEliminay muy guapo tambien el nuevo estilo , ahora nos lo hemos cambiado todosss!!! xD